Propósito

Reconocer mi desgana
a recorrer siempre el mismo camino,
es un principio
que me impulsa,
a envidiar la mariposa
y a sentirme,
como un asno en la noria.

Me propongo el cambio,
salir de lo rancio,
dejar las amarguras
y de sentir ataduras
aunque de algunas,
deba consentir ligaduras.

Y aunque no hay una siesta
que pase sin propuesta,
espero,
poder mantener esta.

Volaré, volaré sin destino,
y aceptaré mi sino
sin añorar ni recordar
con un solo sentido,
disfrutar de lo vivido
sea dulce o sea amargo.

La Llavor

En la terra dels somnis

he plantat una llavor.

L'adobe amb esperança,

la regue amb il·lusió,

la cuide amb paciència

i espere emocionat.

Algun dia,

menjaré el fruit

de l'amor.

Els quatre sentits

Vull assaborir,
com s'atura el teu cor
amb la delicadesa d'un petó,
i com s'accelera,
amb l'alè a flor del coll.

Vull veure,
com se’t tanquen els ulls
quan els meus dits
es perden en el teu cabell,
i mirar-los fixament,
quant el meu cor et parla ben fluixet.

Vull olorar,
la teva quietud
quan descanses al meu pit,
i com tremoles dolçament,
quan recorro la teva pell.

Vull palpar,
la teva malaltia
quan no aguantis
assaborir, veure ni olorar,
i com neix el teu desig,
quan la corrent d'aquest mar ens porti.

L'Atzar

L'atzar, la casualitat
i sobre tot l'impulsivitat,
no existeixen en realitat,
son dreceres que el senyor destí,
ens posa al nostre camí.

Queriendo quererlo

Sin quererlo,
aprendí a amar.
Sin amor,
aprendí a desear.
Sin desearlo,
aprendí a apreciar.
Sin apreciarlo,
aprendí que te quiero

Un somriure

La sensació
de total lluentor
quan trobes un somriure
senzill i honest
que sols demane
un germà que torne
¿Qui no sucumbeix
en el seu encant?.

Quina pressa
d'immensa tristor,
recórrer tants rostres anònims
cercant aquest instant,
tan intens i breu,
de felicitat compartida
per sols trobar
mirades furtives,
recels i pudors.

Esperança

L'esperança
meravellosa venjança
que la vida
en la seva maduresa
ens ven
quan l'innocència
es perd.

Pobre enamorat

Soc un pobre enamorat
de la vida,
de l'amor,
de la gent,
de les carícies,
del somriure,
de la llàgrima,
de les mirades,
de l'il·lusió.

Però també soc un boig,
qui ho sap,
per volgué expressar
i descriure amb paraules
allò que sols es reflexa
amb els actes

Miradas

Si este canal
que mezcla nuestras miradas
se llegase a tapar
no te preocupes,
princesa mía,
que con uñas y dientes
lo volvería a escavar,
pues sin tus ojos
yo soy ciego
ya que no hay
nada más que mirar.

Un cor

¿Per què vols un cor
Si no batega per amor?

Cerrado por Derribo

Qué fácil se escribe
en días como hoy
cuando las goteras,
mojan el interior
y acaban ahogando la copa
donde remojo la inspiración.

Tengo un corazón,
desahuciado por derribo
que ha quedado amueblado
de sueños que eran compartidos
y que el tiempo los ha vuelto partidos;
ahora recuerdo
que llamé a la mudanza,
a ver si viene hoy.

Me planteé rehabilitar
pero casi mejor derribar
y construir en el solar
uno nuevo que habitar
pero con vistas a la realidad.

Mientras tanto,
y si las musas me lo permiten,
dejaré que lo habiten
pues aun le queda calefacción
y una triste bombilla
que casi ilumina
el rincón de la ilusión.

Reflexión

La vida, es sencilla y hermosa como una brizna de hierba.
Ahora amiga mía, créate tu propia briza.

 

La meva llar

La meva llar,
està vora el mar
per veure l’horitzó
tancant els ulls
i obrint altres sentits,
per gaudir-ne millor.

La meva llar,
en una cala de sorra fina
l’he ubicat.
on un foc encenc
per abrigar la passió,
per despullar l’amor.

La meva llar,
Hi es davant d’un mirall
d’un blau intens,
d’un verd esperançat
que refresca els meus sentits
mentre ric,
mentre ploro.

La meva llar,
te per sostre
un cel obert,
d’on plou-en somnis
on pugen desitjos.

La meva llar,
te moltes habitacions
càlides i acollidores.
On es queden els estimats
on convido al nous vinguts.

La meva llar,
te penjat,
La foto de l’arlequí,
de quant va aconseguir ser feliç;
la gàbia buida del canari,
oberta des de que va fugir;
Les plomes d’un àngel
que em van parlar
d’esperança,
de felicitat,
d’amistat.

La meva llar,
te un recó a l’entrada
on deixar penjada
tota la negativitat.
Si vens, ja saps,
on l’has de deixar.