Esgarrapem els dies a la vida
engalanant-los amb garlandes de realitat;
somiant en el dia assenyalat,
on renaixerem amb la serenitat
de no tenir mes llàgrimes per plorar
tant sols,
el pit vuit i preparat
per tornar-lo a omplir,
d’amistat.
No quiero autopistas asfaltadas ni carreteras bien trazadas no quiero túneles ni viaductos ni tampoco peajes. Quiero un sendero sencillo con tierra y piedras que pisar con charcos que saltar con árboles que abrazar con pájaros que escuchar. Con descensos suaves con subidas asequibles y las curvas sin peraltes para poder derrapar. Quiero un camino que transitar no una pista para despegar.