jueves, 25 de noviembre de 2010

La Lluna minvant


La lluna,
avorrida de brillar,
ha començat a minvar.

Aprofiteu,
joves i vells amants
per apropar-vos ben enamorats,
per fondre-us en un llaç
i omplir-vos de petons;
que la lluna, no vigilarà.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Amanecer

Y al salir el sol gritaré
gritare henchido de alegría
para que el mundo me escuche.

Gritaré desde el fondo de mi corazón
con toda mi pasión
para decir,
simplemente,
gracias,
gracias por existir.

domingo, 21 de noviembre de 2010

Sed


Tengo sed,
sed de amor
de pasión
de lujuria
y por más que beba
no la puedo calmar.

Tengo sed,
sed de vida
de alegría
de felicidad
y por más que beba
no la puedo calmar.

Tengo sed,
sed constante
eterna
adorable.

Tengo sed
y no la saciaré
pues esta sed…
soy yo.

sábado, 20 de noviembre de 2010

Una Rosa

Una rosa,
sensual
frágil
y hermosa.

Una flor,
destacada
amada
y deseada.

Unas caricias
de prohibidas
delicias.

Y en el tintero,
una sola lágrima
para escribir,
te quiero.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

La Enredadera



Tupida enredadera,
que creces por mis venas
llenando los espacios
que ocupaban otras ramas
ahora yermas y secas.

Enraízate en el jarrón,
que escondo en mi pecho
es de cristal
transparente
y solo existe,
para ubicar tu simiente.

Aliméntate
del agua,
que borbotea de mi pasión,
de la tierra,
labrada con mi esperanza
y de la luz,
que emana de mi ilusión.

Celebro que brotes,
bendigo que florezcas,
anhelo que germines,
para deleitarme con tus hojas,
embriagarme con tu perfume
y alimentarme de tus frutos.

Y crece,
crece sin más.

sábado, 6 de noviembre de 2010

A tu que em llegeixes

Dos poemes han sortit avui,
avui també, unes paraules.
paraules dedicades,
dedicades a tu,
tu que em llegeixes,
llegeixes amb bons ulls.

El Pont

A sobre del torrent de la vida
una passarel•la ingràvida
a teixit l’aranya impàvida.

Uneix amb molta conciliació
la riba de la passió
i la  de la raó.

Aquest delicat pont,
de l’equilibri es la font.

Però quant tinc turmenta,
el riu s’esparventa,
el pont rebenta
i en una de les ribes que el sustenta,
l’aranya s’espera i s’impacienta.

Amarte

Amarte,
sereno y desesperado
entero y destrozado
rezando y maldiciendo
pero siempre,
amándote.

Amarte,
teniéndote y perdiéndote
solo y entre multitudes
viéndote y recordándote
pero siempre,
amándote.

Amarte,
por nada…
por todo…
por ti…