La meva llar

La meva llar,
està vora el mar
per veure l’horitzó
tancant els ulls
i obrint altres sentits,
per gaudir-ne millor.

La meva llar,
en una cala de sorra fina
l’he ubicat.
on un foc encenc
per abrigar la passió,
per despullar l’amor.

La meva llar,
Hi es davant d’un mirall
d’un blau intens,
d’un verd esperançat
que refresca els meus sentits
mentre ric,
mentre ploro.

La meva llar,
te per sostre
un cel obert,
d’on plou-en somnis
on pugen desitjos.

La meva llar,
te moltes habitacions
càlides i acollidores.
On es queden els estimats
on convido al nous vinguts.

La meva llar,
te penjat,
La foto de l’arlequí,
de quant va aconseguir ser feliç;
la gàbia buida del canari,
oberta des de que va fugir;
Les plomes d’un àngel
que em van parlar
d’esperança,
de felicitat,
d’amistat.

La meva llar,
te un recó a l’entrada
on deixar penjada
tota la negativitat.
Si vens, ja saps,
on l’has de deixar.