viernes, 22 de octubre de 2010

Un somriure

La sensació
de total lluentor
quan trobes un somriure
senzill i honest
que sols demane
un germà que torne
¿Qui no sucumbeix
en el seu encant?.

Quina pressa
d'immensa tristor,
recórrer tants rostres anònims
cercant aquest instant,
tan intens i breu,
de felicitat compartida
per sols trobar
mirades furtives,
recels i pudors.

No hay comentarios: