Ales Blanques

Estimat cor,
llar del meu amor,
Vaig a fer unes ales
unes ales petites i blanques.

D’il•lusions les faré,
i emocions les posaré.
D’alegries les cobriré,
i d’esperança les pintaré.
De pau les vestiré,
i amb fe les enganxaré.

Cobreix-te amb aquests somriures
perquè no et passi res
que fa dies que ets tancat
i no estàs acostumat.

Ben alt volarem;
fins la lluna pujarem
i un petó, li donarem.
Visitarem en el recorregut
a un estel conegut.

No has de tremolar
res ens pot passar
si caiem,
ens aixequem
si ens maregem,
pararem
però després continuarem.