martes, 10 de agosto de 2010

Arlequí

Arlequí, arlequí
petit i divertit;
de porcellana fina,
portes barret,
camisola i pantalons
sense colors,
sempre,
de blanc i negre.

Arlequí, arlequí
petit i divertit,
portes un cor al pit
ben retallat,
ben destacat.

Arlequí, arlequí
petit i divertit,
sobre la cara blanca,
un somriure t'han pintat
‎​i una llàgrima t'han dibuixat.

Arlequí, arlequí
petit i divertit,
la gent et mira,
riu i comenta,
però de la llàgrima,
no s’assabenta
i al cor,
ni l'esmenta.

Arlequí, arlequí
petit i divertit,
¿que amagues al cor?
¿que diu aquesta llagrimeta?
el teu cor de drap,
negre i profund
s'ha secat
¿per això plores?
¿per això somrius?

Arlequí, arlequí
petit i divertit,
no t’amoïnis,
no pateixis,
que si no es d'amor,
omplirem aquest cor
amb la meva amistat.

No hay comentarios: